Autora: Kat Spears
Sèrie: -
Editorial: Puck
Pàgines: 316
SINOPSIS:
Es diu Jesse Alderman, àlies Sway, i et pot aconseguir el que necessitis: un treball d'excel·lent, un carnet d'identitat fals, una cita amb la noia que t'agrada... Sí, el Jesse té influències, tot i que no tingui veritables amics. No confia en ningú i té raons per no fer-ho, però no les hi preguntis perquè no te les dirà. Està decidit a no pensar, a no sentir. Ho té tot sota control.
O li ho tenia, fins que el contracten perquè li robi el cor a la noia més desitjada de l'institut, la dolça Bridget Smalley... per entregar-lo a un altre.
O li ho tenia, fins que el contracten perquè li robi el cor a la noia més desitjada de l'institut, la dolça Bridget Smalley... per entregar-lo a un altre.
OPINIÓ PERSONAL:
Em venia de gust llegir un llibre lleuger i senzill i pensava que Un corazón de piedra ho seria i em faria passar una bona estona, però la veritat és que, tot i semblar que està ple de tòpics, trobo que l'autora no ha sabut desenvolupar-los d'una manera que atrapés el lector en la trama. Volia llegir un llibre narrat des del punt de vista d'un noi, la sinopsis era atractiva (sobretot perquè em recordava al Cyrano), però el llibre no ha estat tot el que jo esperava.
La història està narrada en primera persona per Jesse Alderman, àlies Sway, un noi de divuit anys, que no té gaires amics a l'institut, però que és molt conegut entre els seus companys de classe perquè té l'habilitat de poder aconseguir, gràcies als seus contactes, qualsevol cosa que necessitis (alcohol, drogues, carnets d'identitat falsos, treballs, redaccions, noies, etc). Ell no es relaciona pràcticament amb ningú, a excepció de la seva sòcia Joey, perquè considera que entaular amistat comporta patiment i dolor i, després d'una tràgica experiència passada, es va jurar que mai més no permetria que ningú se li acostés ni entrés a la seva vida.
És llavors quan el Ken Foster, el noi més popular de l'institut, li encarrega al Sway la missió de seduir la dolça i bondadosa Bridget Smalley. Malgrat que tot comença com una feina més, a mesura que va coneixent la noia, el Jesse sent que de mica en mica se n'està enamorant i no veu amb bons ulls que la Bridget acabi sortint amb el Ken.
El Sway és un antiheroi, un protagonista cínic, fred, manipulador, solitari, desconfiat, amb un passat dramàtic que l'ha convertit en el què és. Jo no trobava la manera de connectar amb el personatge, bàsicament perquè no entenia per quin motiu actuava de la manera com ho feia. Es pot arribar a deduir quin és aquest fet del passat que el va marcar tan negativament però inclús així no hi sé veure cap justificació. Molta gent té problemes i ha viscut situacions doloroses i no tots es converteixen en un ser fred, egoista i intractable. És més, aquest interès o estimació que de sobte sembla que sent per la Bridget em pensava que era simplement un repte per a ell perquè ella no era algú a qui pogués aconseguir fent servir les seves estratagemes. En cap moment no m'he arribat a creure que pogués sentir un amor veritable per la Bridget. La seva ha estat una relació molt estranya i forçada. La resta de personatges no m'han semblat gaire ben construïts i alguns d'ells eren totalment buits i prescindibles.
El llibre en si m'ha costat molt de llegir; cada capítol se'm feia etern i perdia l'interès de la història, que no m'ha motivat gens. L'he trobat força planera i avorrida. Només llegir per inèrcia perquè volia acabar aquest llibre per començar-ne un altre de millor. I quan he arribat al final, que ha estat més que previsible, de cop i volta, tot s'ha arreglat en un moment.
En resum, Un corazón de piedra no ha estat la novel·la que jo volia llegir; tenia una bona premissa per convertir-se en una història especial però s'ha quedat en res. Hi trobem amistat, drames familiars, superació personal, avis abandonats, nois discapacitats, tràfic de drogues, abús de poder, ... És a dir, l'autora camina de puntetes per tots aquests temes però no aconsegueix tractar-ne cap amb profunditat. Ha resultat una decepció per a mi.
VALORACIÓ: 2/5 ✪✪✩✩✩
La història està narrada en primera persona per Jesse Alderman, àlies Sway, un noi de divuit anys, que no té gaires amics a l'institut, però que és molt conegut entre els seus companys de classe perquè té l'habilitat de poder aconseguir, gràcies als seus contactes, qualsevol cosa que necessitis (alcohol, drogues, carnets d'identitat falsos, treballs, redaccions, noies, etc). Ell no es relaciona pràcticament amb ningú, a excepció de la seva sòcia Joey, perquè considera que entaular amistat comporta patiment i dolor i, després d'una tràgica experiència passada, es va jurar que mai més no permetria que ningú se li acostés ni entrés a la seva vida.
És llavors quan el Ken Foster, el noi més popular de l'institut, li encarrega al Sway la missió de seduir la dolça i bondadosa Bridget Smalley. Malgrat que tot comença com una feina més, a mesura que va coneixent la noia, el Jesse sent que de mica en mica se n'està enamorant i no veu amb bons ulls que la Bridget acabi sortint amb el Ken.
El Sway és un antiheroi, un protagonista cínic, fred, manipulador, solitari, desconfiat, amb un passat dramàtic que l'ha convertit en el què és. Jo no trobava la manera de connectar amb el personatge, bàsicament perquè no entenia per quin motiu actuava de la manera com ho feia. Es pot arribar a deduir quin és aquest fet del passat que el va marcar tan negativament però inclús així no hi sé veure cap justificació. Molta gent té problemes i ha viscut situacions doloroses i no tots es converteixen en un ser fred, egoista i intractable. És més, aquest interès o estimació que de sobte sembla que sent per la Bridget em pensava que era simplement un repte per a ell perquè ella no era algú a qui pogués aconseguir fent servir les seves estratagemes. En cap moment no m'he arribat a creure que pogués sentir un amor veritable per la Bridget. La seva ha estat una relació molt estranya i forçada. La resta de personatges no m'han semblat gaire ben construïts i alguns d'ells eren totalment buits i prescindibles.
El llibre en si m'ha costat molt de llegir; cada capítol se'm feia etern i perdia l'interès de la història, que no m'ha motivat gens. L'he trobat força planera i avorrida. Només llegir per inèrcia perquè volia acabar aquest llibre per començar-ne un altre de millor. I quan he arribat al final, que ha estat més que previsible, de cop i volta, tot s'ha arreglat en un moment.
En resum, Un corazón de piedra no ha estat la novel·la que jo volia llegir; tenia una bona premissa per convertir-se en una història especial però s'ha quedat en res. Hi trobem amistat, drames familiars, superació personal, avis abandonats, nois discapacitats, tràfic de drogues, abús de poder, ... És a dir, l'autora camina de puntetes per tots aquests temes però no aconsegueix tractar-ne cap amb profunditat. Ha resultat una decepció per a mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada