Maxwell, Megan - Pídeme lo que quieras

Títol: Pídeme lo que quieras
Autora: Megan Maxwell
Sèrie: Pídeme lo que quieras #1
Editorial: Planeta
Pàgines: 464

SINOPSIS:

Després de la mort del seu pare, el prestigiós empresari alemany Eric Zimmerman decideix viatjar a Espanya per supervisar les delegacions de l'empresa Müller. A l'oficina central de Madrid coneix la Judith, una jove enginyosa i simpàtica de la qual s'encapritxa immediatament. 
La Judith sucumbeix a l'atracció que l'alemany exerceix sobre ella i accepta formar part dels seus jocs sexuals, plens de fantasies i erotisme. Al seu costat aprendrà que tots portem a dins un voyeur, i que les persones es divideixen en submises i dominants... Però el temps passa, la relació s'intensifica i l'Eric comença a témer que es descobreixi el seu secret, cosa que podria marcar el principi o el final de la relació. 

OPINIÓ PERSONAL: 

Després de llegir Yo soy Eric Zimmerman. Volumen I, vaig decidir començar la trilogia Pídeme lo que quieras i conèixer el punt de vista de la protagonista femenina i realment ha estat molt divertit veure aquest empresari alemany amb els ulls de la Judith. Reconec que he rigut i he passat una bona estona amb els diàlegs plens de tensió sexual i de discussions entre dos personatges que són del més tossuts que ens podem arribar a imaginar. Les escenes eròtiques hi són però no són el millor de la novel·la.

Havia llegit que aquesta trilogia era una del tipus de Cinquanta ombres de Grey, però no és així per a res. No és una relació BDSM, sinó que es tracta d’intercanvis de parelles de manera consentida; el protagonista masculí no està tan turmentat pel seu passat com Christian Grey, tot i que sí que té problemes i guarda algun secret i la protagonista femenina és molt tossuda, malparlada i amb molt de caràcter i mal geni, a diferència de l’Anastasia.

La història està narrada en primera persona per la Judith, una noia morena, d’ulls castanys, de 25 anys, resident a Madrid, que treballa de secretària a Müller, empresa que té la seu central a Alemanya. Un dia ella es queda atrapada a l’ascensor i en aquest claustrofòbic espai coneix l’Eric, un jove molt atractiu, ros, d’ulls blaus, que veu en ella una espurna de vitalitat, enginy, caràcter i desimboltura, que fa que se senti atret per ella. Ella no sap que aquest jove és el propietari de Müller,empresa que ha heretat després de la mort del seu pare. Quan s’adona que ell és el seu cap, la Judith vol posar distància entre ells, malgrat que no sembla que l’Eric es vulgui separar d’ella. És innegable i alhora inevitable la potent atracció que hi ha entre els dos protagonistes. L’Eric s’encapritxa totalment de la noia i al final, de la mà de l’Eric la Judith s’endinsa en un món, que no coneixia, de sexe gens convencional, que li desperta curiositat i interès per experimentar noves sensacions, on explora la seva sexualitat amb total llibertat deixant de banda els prejudicis i els tabús.

Així és com tots dos comencen una relació plena d’obstacles i d’alts i baixos com a conseqüència dels seus forts caràcters i de mica en mica s’adonen que els seus sentiments són cada cop més intensos i no només en el terreny del sexe sinó que l’amor comença a irrompre a les seves vides, les torna del revés i els genera inseguretat i dubtes el rumb que pren la seva relació.

Mentre que la Judith Flores és una dona independent, treballadora, alegre i divertida, l’Eric és un home fred, seriós, dominant i controlador. L’Eric no està acostumat que li portin la contrària, ell és qui mana i sempre es fa el que ell ordena, però la Judith contínuament el desafia, el treu de polleguera perquè no tolera que ningú li digui el què ha de fer. Per aquest motiu, la seva relació és un constant xoc de trens, plena de malentesos, discussions i reconciliacions; en definitiva, és una autèntica muntanya russa de sentiments, tot i que no poden viure l’un sense l’altre.

L’autora ens ha deixat frases molt boniques, com “Me gusta quién eres, cómo actúas, cómo me retas y cómo me haces ver la vida en colores y no en blanco y negro”.

El millor de tot ha estat quan la Judith per fi li canta les quaranta a l’Eric, el posa al seu lloc i li diu tot el que tenia a dins guardat. És un moment que estava esperant amb ganes.

En conclusió, Pídeme lo que quieras és una novel·la eròtica, amb un alt contingut sexual (tot i que algunes de les escenes no m’han acabat d’agradar), que destaca sobretot per la particular relació que protagonitza una parella explosiva, amb diàlegs increïbles que no tenen "desperdici". És una història addictiva amb molt de ritme i tocs d’humor molt aconseguits.

VALORACIÓ: 4/5 ✪✪✪✪✩