Autora: Megan Maxwell
Sèrie: Pídeme lo que quieras #3
Editorial: Planeta
Pàgines: 500
SINOPSIS:
La Judith i l'Eric tornen del seu viatge de noces després d'una boda de somni. Ell se sent l'home més feliç de l'univers i no s'imagina la seva vida sense ella; no obstant això, la gelosia i l'afany de protecció de l'Eric els enfronta una vegada rere l'altra.
Per la seva part, la Judith està encantada amb el seu Iceman particular i sempre intenta veure-ho tot pel costat positiu, encara que en més d'una ocasió li surti una erupció cutània al coll... Gaudeix de l'Eric i dels seus jocs sexuals, excepte quan ell li xiuxiueja que un dels seus majors desitjos és tenir un fill amb ella.
En conclusió, Pídeme
lo que quieras o déjame tanca una trilogia, que va començar amb molta
empenta, amb una parella explosiva amb molt de caràcter que trencava esquemes,
però que malauradament l’autora no ha sabut acabar-la quan calia i en aquest
tercer llibre s’ha acabat d’enfonsar inexorablement.
VALORACIÓ: 2/5 ✪✪✩✩✩
Per la seva part, la Judith està encantada amb el seu Iceman particular i sempre intenta veure-ho tot pel costat positiu, encara que en més d'una ocasió li surti una erupció cutània al coll... Gaudeix de l'Eric i dels seus jocs sexuals, excepte quan ell li xiuxiueja que un dels seus majors desitjos és tenir un fill amb ella.
OPINIÓ PERSONAL:
Pídeme lo que
quieras o déjame és un llibre més
aviat fluix i innecessari pel que fa al desenvolupament de la història dels dos
protagonistes perquè no aporta res de nou. Al llarg de la novel·la es
repeteixen contínuament moltes situacions i converses que ja hem vist en les
dues entregues anteriors. La trama ja quedava tancada amb el segon i aquest
només serveix per emplenar i allargar la història una mica més. Sincerament, no
calia.
En aquest tercer llibre, l’Eric i ja Judith s’han
casat i van a Mèxic de lluna de mel i quan tornen a Alemanya reprenen la seva
vida quotidiana, on les pràctiques sexuals obertes continuen força presents.
Discuteixen, es reconcilien, es tornen a enfadar i tornen a fer les paus. És a
dir, és més del mateix, no hi ha trama ni res de nou; bé, sí, l’única novetat
és que la Judith es queda embarassada i es descriuen el part i els 9 mesos
anteriors amb tot luxe de detalls, cosa que tampoc no feia falta.
Potser eren les hormones però he trobat que la
Judith semblava més una nena capritxosa i consentida que es queixava per
qualsevol cosa. En canvi, l’Eric es veia més permissiu i menys controlador. Es nota
que està enamorat i coneixem una part més humana i tendra d’ell. Renoi, quina
paciència que té amb la Judith, tot i que les baralles entre ells són sovint
inevitables.
En aquest tercer llibre, la muntanya russa
emocional que és la relació entre l’Eric i la Judith es desinfla i perd l’espurna
i l’interès que tenia el primer llibre. Se m’han fet molt pesades les contínues
i absurdes baralles entre ells. La història era repetitiva: els mateixos
diàlegs, les mateixes discussions i les mateixes reconciliacions, una vegada
rere l’altra. Aquesta tercera part ha resultat una novel·la forçada, totalment
innecessària.
M’he assabentat que hi ha un quart llibre, Pídeme lo que quieras y yo te lo daré, però
ja n’he tingut prou per ara. He llegit l’argument, on el Björn és un personatge
que adquireix més protagonisme, però sembla més del mateix i en aquests moments
necessito llegir un altre tipus de llibres amb uns protagonistes diferents.
VALORACIÓ: 2/5 ✪✪✩✩✩

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada