Maxwell, Megan - Yo soy Eric Zimmerman. Volumen I

Títol: Yo soy Eric Zimmerman. Volumen I
Autora: Megan Maxwell
Sèrie: Yo soy Eric Zimmerman #1
Editorial: Planeta
Pàgines: 512

SINOPSIS:

Em dic Eric Zimmerman i sóc un poderós empresari alemany. Sempre he estat un home fred i impersonal, que gaudeix del sexe sense amor i sense compromís.
En un dels meus viatges a Espanya per visitar una de les meves delegacions vaig conèixer una jove anomenada Judith Flores. Ella em va fer riure, em va fer cantar, em va fer fins i tot ballar, i jo no hi estava acostumat. Quan em vaig adonar que sentia més del que havia de sentir, em vaig allunyar d'ella, però vaig tornar, ja que aquesta dona m'atreia com un imant. 
A partir de llavors, vam començar una relació plena de fantasia i erotisme, en la qual vaig disfrutar ensenyant a la Judith a gaudir del sexe d'una manera que ella mai havia imaginat.
I tu, t'atreveixes a descobrir el costat submís, dominant i voyeur que tots portem a dins?

OPINIÓ PERSONAL:

De Megan Maxwell havia llegit Un café con sal, que la veritat no em va agradar gaire. Però va donar la casualitat que l’autora va venir fins a la meva ciutat a presentar la seva propera novel·la Yo soy Eric Zimmerman, que resulta ser el primer llibre d’una bilogia. Em va convèncer l’argument i vaig pensar que potser l’autora es mereixia una segona oportunitat per part meva. Resulta que aquest primer volum explica la història dels dos primers llibres de l’exitosa trilogia Pídeme lo que quieras des del punt de vista de l’Eric, el protagonista masculí. Vaig decidir que, si m’agradava aquest llibre, després llegiria la resta de llibres de la sèrie.

L’Eric Zimmerman és un multimilionari alemany, propietari de l’empresa Müller. És un home molt atractiu, segur de si mateix, que ha acumulat molt d’èxit en els negocis, però alhora és fred, dominant, egocèntric i manipulador. Utilitza el seu poder i magnetisme sexual per aconseguir sempre la noia que vol, deixant de banda els sentiments i l’amor. Disfruta obertament del sexe gens convencional sense complicacions i practica trios, orgies o intercanvis de parella. Ell és el “jefe”, sempre té raó i ningú no li pot portar la contrària.

Durant un viatge de negocis a la sucursal de Müller a Madrid, l’Eric coneix la Judith Flores, una secretària guapa, extravertida i amb molt de caràcter, que no té pèls a la llengua i diu el que pensa sense importar-li les conseqüències. L’Eric de seguida se sent atret pel seu temperament tan passional i tots dos inicien una relació sense compromís basada en el sexe. Però de mica en mica, la seva relació desemboca en una història d’amor apassionada, on els retrets, les discussions i les reconciliacions estan a l’odre del dia. La Judith aconsegueix debilitar la cuirassa de l’Eric i arribar al seu cor, el fa riure, cantar i ballar. L’Eric, que gairebé no es reconeix a si mateix, se sent més viu que mai al seu costat perquè ella li descobreix una altra manera de viure la vida. I quan torna a Alemanya ja res no tornarà a ser igual. La troba a faltar.

És interessant veure com l’autora aconsegueix que un home arrogant, possessiu, controlador, que es creu superior a tothom i acostumat a fer sempre la seva es doblegui davant l’amor que sent per una dona, una dona que li canvia la vida. Aleshores, descobrim també el seu costat més tendre i humà, les seves pors i inseguretats perquè no tot a la seva vida ha estat fàcil. També porta algunes càrregues sobre les espatlles, que faran que entenguem millor la seva manera de ser.

Aquest llibre es pot llegir de manera independent de la trilogia però sí que és veritat que he notat que em faltava alguna cosa a la història, ja que algunes escenes quedaven incompletes, es donaven per sabuts determinats temes, quedaven obviats alguns diàlegs com si ja en coneguéssim el contingut i és per aquest motiu que he tingut la sensació que em perdia coses en aquesta història. Necessitava conèixer la perspectiva de la Judith. Amb això vull dir que és recomanable llegir prèviament la trilogia Pídeme lo que quieras. Per exemple: 

“—Te estás pasando, Jud —gruño.

Discutimos.

Perdemos los papeles.

Ella me dice..., yo le digo...”

“—¡No, no quiero tener cuidado! Y no quiero tenerlo porque estoy muy enfadada contigo. Primero, por gritarme delante de la subnormal de Betta, y, segundo, por la idiotez que has dicho en referencia a Björn.

Discutimos..., discutimos y discutimos, mientras los mensajes siguen llegando a nuestros móviles con insistencia.” 

Potser l’autora no ha volgut ser repetitiva en aquestes escenes i per això les ha resumit, però jo particularment he notat que em faltava informació pel motiu que no havia llegit la trilogia anterior.

En conclusió, reconec que Yo soy Eric Zimmerman. Vol. I m’ha atrapat des del principi i que, malgrat que no he llegit la trilogia anterior, m’ha agradat força conèixer la seva història. Ara he de conèixer el punt de vista de la Judith.

VALORACIÓ: 4/5 ✪✪✪✪✩