dilluns, 18 de setembre del 2017

Moyes, Jojo - Después de ti

Títol: Después de ti
Autora: Jojo Moyes
Sèrie: Yo antes de ti #2
Editorial: Suma de letras
Pàgines: 492

SINOPSIS: 
Per què ha acabat la Lou treballant en una cafeteria de l'aeroport, on cada dia veu a persones que se'n van de viatge a llocs nous? Per què tot i que ja porta mesos vivint al seu pis encara no se sent a casa? Li perdonarà la seva família el que va fer fa any i mig? I superarà mai el comiat de l'amor de la seva vida? L'única cosa que la Lou sap amb certesa és que alguna cosa ha de canviar. I quan un nit una desconeguda truca a la porta potser pugui ser la resposta a moltes de les seves preguntes. Si la Lou tanca la porta, la vida continua, senzilla, organitzada, segura. Si l'obre, ho arrisca tot de nou.


OPINIÓ PERSONAL: 
Después de ti ve a ser una segona part (totalment innecessària) de la novel·la Yo antes de ti. Jo volia saber com continuava la vida de la Lou després del primer llibre, però la història no ha estat res del que m’esperava i la veritat és que m’ha defraudat bastant. Ha resultat un llibre molt fluix, que en cap moment ha estat al l’alçada del primer, amb el qual ja n’hi havia prou i no calia allargar la història.

Dos anys després que el Will acabés amb el seu patiment, la Lou es troba més perduda que mai intentant superar la seva absència. Seguint les indicacions del Will, va viatjar per Europa, però no acabava de trobar el seu lloc al món i, com que no podia suportar les mirades de la gent coneguda del seu poble, va decidir anar a viure a Londres per refer la seva vida. Allà viu una vida poc gratificant, sense complicacions i es conforma treballant de cambrera en un pub irlandès de l’aeroport, que és una feina per a la qual no se sent gens valorada.

El punt d’inflexió arriba la nit en què cau del terrat de casa seva i està a punt de morir. Aleshores ha de tornar a casa dels seus pares i fer rehabilitació. Malgrat que es tracta d’un accident, la seva família pensa que ha intentat suïcidar-se perquè està destrossada i encara no ha superat la pèrdua del Will. És per aquest motiu que l’obliguen a assistir a un grup de teràpia per al dol. Tot aquest panorama canvia el dia en què apareix a casa seva la Lily, una adolescent de 16 anys, amb una vida problemàtica i li revela una veritat que farà que la seva vida ja no sigui mai més la mateixa.

La Lou que coneixíem del primer llibre poc té a veure amb la que ens trobem aquí. Continua ancorada en el passat i pensa que ha fallat al Will, que no ha complert les promeses que li va fer i que no mereix ser feliç. És un personatge que desprèn una immensa tristesa perquè, tal i com diu, “amé a un hombre que me abrió un mundo, pero que no me quiso lo suficiente como para quedarse en él”. Tot i no ser-hi, el Will és molt present en els pensaments de la Lou. Al final, però, s’adona que no pot deixar escapar el tren i que no té perquè resignar-se amb la seva vida actual.

A més de la Lou, cal destacar dos personatges més, que esdevenen importants en la història: la Lily i el Sam. La Lily és una noia incompresa, té una vida caòtica i la Lou es desviu per ajudar-la. El Sam és un tècnic d’ambulàncies i és un personatge que m’ha encantat. De fet, ha estat el millor de la novel·la. M’ha agradat molt la manera com l’autora ens el presenta perquè ens fa pensar que és una persona quan en realitat, per culpa d’un malentès, n’és una altra, de manera que ens havíem fet una idea equivocada del tipus d’home que és el Sam. La Lou m’ha desesperat perquè tenia davant seu, amb el Sam, l’oportunitat de tornar a ser feliç, però de vegades es fa enrere perquè sent que li és infidel al Will. El Sam és l’únic personatge que de veritat ha valgut la pena conèixer i gràcies a ell la Lou aconsegueix redreçar la seva vida.

És una novel·la que m’ha costat molt de llegir i, després de fer l’esforç d’acabar el llibre, necessitava un final que tanqués la història definitivament, però m’he trobat amb un desenllaç bastant obert, que deixa a la nostra imaginació endevinar com acaba, cosa que no m’ha deixat gens contenta.

En resum, és un llibre prescindible, que no m'ha emocionat ni tampoc m'ha transmès gran cosa. El llibre ens parla de la tristesa, com afrontar el dolor i la superació davant la pèrdua d'un ésser estimat i, sobretot, com continuar endavant i aprendre a viure un altre cop.

VALORACIÓ: 3/5 ✪✪

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada