Autora: Marie Rutkoski
Sèrie: Trilogia El ganador #3
Editorial: Plataforma Neo
Pàgines: 426
SINOPSIS:
La guerra ha començat. Al centre del conflicte, l'Arin s'enfronta a l'imperi acompanyat de nous aliats de lleialtat incerta. Tot i que s'ha convençut a si mateix que ja no estima la Kestrel, no l'ha oblidat, ni tampoc com la noia que coneixia s'ha acabat convertint en la classe de persona que ell sempre ha menyspreat. Algú a qui li importa més l'imperi que les vides de persones innocents... i, sens dubte, més que ell. Si més no, això és el que creu.
Al nord glaçat, la Kestrel està presonera en un brutal camp de treball. Mentre busca desesperadament la manera d'escapar, anhela que l'Arin pogués saber els sacrificis que ha fet per ell. Anhela fer-li pagar a l'imperi tot el que li ha fet.
En resum, El beso del ganador culmina amb encert un final meravellós per a
aquesta trilogia de fantasia distòpica romàntica, on una noia de l’alta
societat valoriana i un esclau herraní esdevenen uns personatges memorables, impossibles
d’oblidar, que fan tot el que està a les seves mans per canviar el curs de la història
i construir un món millor, més just i lliure per a tots. La trilogia del ganador
s’ha convertit en una de les millors que he llegit fins ara perquè ha sabut
barrejar a la perfecció la història d’amor entre els protagonistes amb les
intrigues, patiments, tensions, enganys i traïcions propis de la guerra.
VALORACIÓ: 5/5 ✪✪✪✪✪
Al nord glaçat, la Kestrel està presonera en un brutal camp de treball. Mentre busca desesperadament la manera d'escapar, anhela que l'Arin pogués saber els sacrificis que ha fet per ell. Anhela fer-li pagar a l'imperi tot el que li ha fet.
OPINIÓ PERSONAL:
El beso del ganador és la tercera part de la trilogia El ganador.
Sens dubte la novel·la ha estat a l’alçada de les expectatives tan altes que hi
tenia dipositades. Aquest darrer llibre ha resultat el colofó perfecte d’una
trilogia original, magnífica i emocionant, que ha tancat la història de la
millor manera possible.
Després del final angoixant
i inesperat del segon llibre, en aquesta tercera entrega es respira en l’aire que
la guerra és a punt d’esclatar. L’Arin, després d’encaixar les paraules
feridores de la Kestrel, s’intenta convèncer que no l’estima, que ja no sent
res per ella, que ha acabat convertint-se en el tipus de persona que ell sempre
ha menyspreat, algú a qui li importa més l’imperi i la seva posició social que
la vida de la gent humil i treballadora del poble. L’Arin pensa que la Kestrel
ha jugat amb ell tot aquest temps i ja no vol saber res més d’ella ni tornar-la
a veure a palau, envoltada de riqueses i comoditats, com la futura emperadriu perquè
li ha fet molt mal i se sent molt dolgut amb ella. Vol oblidar-la amb totes les
seves forces, però no ho aconsegueix.
Per la seva banda,
la Kestrel ha estat traïda per una persona molt important i estimada per ella
i, un cop s’ha descobert la seva deserció de l’imperi, és enviada als camps de
treball que hi ha més enllà de la tundra per treballar com a esclava a les
mines de sofre. Mentre intenta sense èxit escapar-se d’aquesta presó on li està
reservada una vida de patiment i oblit, l’únic que desitja és que l’Arin arribi
a saber tots els sacrificis que ha fet per ell. Tot i que sap que l’Arin no la podrà
veure mai més amb els mateixos ulls enamorats ni la podrà arribar a perdonar
pel que li va dir cara a cara, ella vol explicar-li que totes les mentides que
li ha fet creure i tot el que ha fet ho ha fet per ell, perquè l’estima. Però potser
ara ja és massa tard per dir la veritat i no sap si el seu missatge arribarà a
bon port.
Mentrestant, l’Arin
intenta centrar-se en la guerra imminent contra l’exèrcit valorià i estableix
una valuosa aliança amb el príncep Roshar i tots els seus guerrers del poble dracà,
amb la intenció de derrotar d’una vegada per totes l’imperi valorià i venjar-se
per tot el sofriment que els valorians han infligit al poble herraní. Tot canvia
quan l’Arin rep un missatger amb informació que sembla indicar on es troba la
Kestrel.
La novel·la, igual
que les dues parts anteriors, està narrada en tercera persona, des del punt de
vista de la Kestrel i l’Arin. La Kestrel és un personatge magnífic, una lluitador
nata. Destaco d’ella la seva valentia i perseverança, fins i tot quan les coses
no poden estar més difícils i un altre al seu lloc hauria perdut tota esperança,
perquè continua lluitant per assolir els seus objectius. L’Arin és un sol, un protagonista
que brilla amb llum pròpia, està compromès amb la causa i alhora demostra que
estima la Kestrel més que la seva pròpia vida. Tot i ser molt valent, també es
mostra vulnerable en ocasions, comet errors i això fa que sigui més humà.
He de reconèixer
que els primers capítols han estat una mica lents, però és impossible deixar la
lectura gràcies als constants girs argumentals que se succeeixen al llarg de la
trama. Quan per fi esclata la guerra, l’acció és absorbent i el ritme dels aconteixements
vertiginós. M’ha encantat com l’autora descriu les lluites, amb un nivell de
detall espectacular que semblava talment com si jo mateixa em trobés en el
mateix camp de batalla. No obstant això, l’acció i les lluites no eclipsen l’estratègia
amb què la Kestrel planifica la guerra contra un enemic poderós.
VALORACIÓ: 5/5 ✪✪✪✪✪

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada