Harmon, Amy - Máscaras

Títol: Máscaras
Autora: Amy Harmon
Sèrie: -
Editorial: Oz Editorial
Pàgines: 304

SINOPSIS:

El jove Ambrose Young ho té tot: èxit, popularitat, intel·ligència i bellesa. És massa perfecte per a algú com la Fern Taylor, una noia tímida i somiadora, i ella ho sap. Però les coses poden canviar en un obrir i tancar d'ulls.
El noi i els seus quatre amics marxen a la guerra d'Irak per servir el seu país després dels atemptats de l'11-S. Únicament l'Ambrose retorna viu, però totalment desfigurat i amb l'ànima profundament ferida. Seguirà estimant-lo la Fern ara que l'Ambrose ha perdut el seu atractiu? Podrà curar les seves ferides i retornar-li la confiança i la seguretat que tant necessita? 

OPINIÓ PERSONAL: 

Màscaras és una novel·la que em vaig decidir a llegir per tres motius: tots els blocs literaris i booktubers que segueixo la recomanaven com a lectura imprescindible i tenia molt bona puntuació a Goodreads; em va captivar tant la seva preciosa portada com la sinopsis; a més, tenia entès que es tractava d’una versió moderna de “La Bella i la bèstia”.

Amb aquesta premissa em vaig endinsar en la lectura, situada a Hannah Lake, un petit poble dels Estats Units, on cinc nois amics de l’institut, després dels atemptats de l’11 de setembre de 2001, van a la guerra, però només un d’ells torna a casa, destrossat per les ferides externes i físiques, que són visibles al seu cos i per les ferides internes i emocionals a causa de la tragèdia que ha viscut.

La Fern Taylor és la protagonista femenina de la novel·la. Ella és una noia més aviat poc agraciada físicament: baixa, prima, pàl·lida, amb un cabell rogenc arrissat i les dents tortes. Malgrat el seu aspecte físic, ella té una bellesa interior innegable: és amable, bondadosa, alegre, divertida, lleial, sempre intenta ajudar tothom, és sacrificada, una somiadora nata i té un gran talent per escriure novel·les d’amor. Acostuma a passar desapercebuda i sap que mai cridarà l’atenció de l’Ambrose Young, el noi de qui ha estat des de sempre enamorada. Ell és guapo, intel·ligent i popular perquè és l’estrella de l’equip de lluita lliure de l’institut. Però ell no és només una cara bonica, és més això, és per sobre de tot un bon amic i una bona persona, senzilla, treballadora i amb un gran sentit de la responsabilitat.

Després dels atemptats de l’11-S, l’Ambrose decideix allistar-se a l’exèrcit dels Estats Units perquè vol ser algú més que l’Hèrcules del poble, vol ajudar el seu país, defensar-lo dels atacs enemics i vol trobar-se a si mateix. Encomanats pel sentit patriòtic de l’Ambrose, els seus amics i companys de l’equip de lluita lliure també decideixen acompanyar-lo i anar-hi junts. Quan falta poc per acabar el servei i tornar tots cap a casa, una bomba acaba amb la vida dels amics de l’Ambrose i ell queda greument ferit. Quan l’Ambrose torna al poble, després d’estar força temps a l’hospital recuperant-se, ja res no tornarà a ser igual a la seva vida. Les seqüeles físiques són ben visibles a la seva cara, completament desfigurada, i les seqüeles psicològiques el persegueixen arreu on vagi perquè els seus amics ja no hi són i les seves famílies i la resta de gent del poble el culpen a ell per convèncer-los a allistar-se.

Els personatges d’aquesta novel·la són el seu punt fort, estan molt ben construïts, amb unes personalitats molt reals i versemblants i arriben al cor. El que més m’ha agradat de la Fern és que és una noia molt normal, coherent amb tot el que fa, actua amb molta naturalitat i quotidianitat i per això m’ha resultat un personatge mot creïble. De l’Ambrose m’ha encantat la seva evolució ja que canvia força al llarg de la novel·la. Quan torna de la guerra, està destrossat per dins i per fora. Quan es mira al mirall, les seves cicatrius li recorden l’horror de la guerra i el dolor que li oprimeix el cor no el deixa viure quan pensa en els seus amics. Se sent culpable i responsable de la seva decisió i es castiga mantenint-se allunyat de tothom, tancat en si mateix, sense relacionar-se amb ningú. Únicament la Fern s’atreveix a parlar amb ell per fer-lo reaccionar, fer-li veure que la vida continua, que s’ha d’enfrontar al seus dimonis i que no ha de tenir por de tirar endavant i fins i tot que no li està prohibit ser feliç.

Ara bé, sense cap mena de dubte, el millor personatge de tots és el Bailey Sheen, un noi molt especial que m’ha robat el cor. Ell és el cosí i millor amic de la Fern. El Bailey va néixer amb una distròfia muscular que, a mesura que passaven els anys, li anava minvant les seves capacitats físiques fins al punt d’acabar assegut en una cadira de rodes i necessitar l’ajuda d’una altra persona per a dur a terme moltes activitats quotidianes. Ara bé, malgrat la seva condició física i la poca mobilitat que té, el Bailey és un noi optimista, divertit, generós, sempre somriu i té un sentit de l’humor i una vitalitat admirables. Té moltes ganes de seguir vivint. Viu el dia a dia amb la màxima intensitat perquè sap que té no li queda gaire temps. És un gran exemple de valentia, de força i destaco el seu esperit de lluita i de superació personal. El Bailey és un personatge imprescindible, és ell qui uneix cada una de les parts que conformen la trama perquè tot tingui sentit en la novel·la. Ell és la peça que fa que tot encaixi perfectament.  

Máscaras és una novel·la on les emocions, els sentiments i els valors hi són molt presents. La història tracta temes molt importants com la vida, els somnis, la pèrdua, el dolor i la pròpia identitat. I descobrim que “a veces, un rostro bonito también puede ser como la publicidad engañosa, y muchos de nosotros no nos paramos a ver qué hay debajo de la máscara”. És a dir, s’ha de mirar més enllà de l’aspecte físic per veure la bellesa d’esperit.

En resum, Máscaras és una novel·la dolça i emotiva però alhora dura i realista, que presenta uns personatges únics i inoblidables i ens descriu de manera molt delicada com afrontar els problemes, sabent que no estàs sol, que hi ha algú al teu costat ajudant-te a acceptar-te tal i com ets, a creure en tu mateix, a entomar la vida tal i com ve i a tirar endavant.

VALORACIÓ: 4/5 ✪✪✪✪✩