Rutkoski, Marie - El crimen del ganador

Títol: El crimen del ganador
Autora: Marie Rutkoski
Sèrie: Trilogia El ganador #2
Editorial: Plataforma Neo
Pàgines: 390

SINOPSIS:

La boda d'un membre de la reialesa és el somni de moltes noies. Implica una celebració rere l'altra: balls, focs artificials i diversió fins a la matinada. Però per la Kestrel significa viure en una gàbia on ella mateixa s'ha ficat. 
A mesura que s'apropa la data del casament, anhela explicar-li a l'Arin la veritat sobre el seu compromís: que va accedir a casar-se amb el príncep hereu perquè ell pogués ser lliure. Però pot confiar en ell? Pot confiar en si mateixa?
La Kestrel s'està convertint en una mestra de l'engany. Ha començat a fer d'espia a la cort. Si la descobreixen, el seu país la considerarà una traïdora. No obstant això, ha de trobar la manera de canviar el seu despietat món... i, en el procés, està a punt de descobrir un secret esgarrifós.

OPINIÓ PERSONAL: 

El crimen del ganador és una digna segona part de la trilogia, que no decep en cap moment perquè manté la intriga i la tensió contínua entre els dos bàndols enfrontats, igual que el primer llibre. 

El crimen del ganador comença una mica després dels successos finals de la primera part. Herran ha aconseguit la seva tan anhelada llibertat gràcies a la decisió de la Kestrel d’evitar la guerra entre valorians i herranís, que ha suposat alhora un sacrifici personal molt gran per a ella ja que s’ha compromès a casar-se amb el príncep Verex, el fill de l’emperador valorià, a canvi que el poble de l’Arin deixi de ser esclau. Herran és ara un poble que disposa d’autogovern i que paga impostos a Valòria.

L’Arin és ara el nou governador d’Herran. Està confós, creia que la Kestrel l’estimava però se sent traït des del moment en què va saber que ella havia acceptat casar-se amb el príncep de Valòria. Ha aconseguit el que tant anhelava, la llibertat del seu poble, però el preu que ha pagat és molt elevat ja que ha perdut la seva estimada Kestrel. Una invitació a palau serà l’oportunitat perfecta per l’Arin per a obtenir respostes de la Kestrel perquè té l’esperança que el compromís sigui una farsa i que ella encara l’estima. El retrobament entre tots dos no serà gens fàcil. Ella està temptada d’explicar-li a l’Arin la veritat: que va accedir a casar-se amb el príncep perquè ell i el seu poble poguessin ser lliures, però com que té por de quina serà la seva reacció en saber la veritat, es manté ferma pel bé d’Herran i li fa creure a l’Arin que no sent res per ell, que no l’estima i que el seu lloc és al costat del príncep.

Qualsevol noia en el lloc de la Kestrel estaria encantada de viure al palau i convertir-se en la futura emperadriu, seria com un somni fet realitat, però ella se sent reclosa en una gàbia d’or. Els seus sentiments vers l’Arin són molt forts i no deixa de pensar en ell, en com aquell noi d’ulls grisos era capaç de fer-la sentir viva i com al seu costat el seu cor bategava feliç. Mentre la Kestrel fingeix ser la perfecta princesa valoriana, a espatlles del seu pare i de l’exèrcit investiga quines són les intencions reals de l’emperador envers el destí d’Herran. Si els valorians descobreixen que ella és una espia, la titllaran de traïdora i la seva vida correrà perill. Ella, no obstant, vol fer el que considera correcte i decideix córrer el risc, alhora que manté les aparences a palau i s’assegura que de cap manera l’Arin sàpiga que ella els ajuda passant-los informació perquè vol mantenir-lo fora de perill. Però el dolor, els secrets, les males decisions i la desconfiança mútua faran que l’Arin i la Kestrel es distanciïn cada cop més.

En la narració s’alternen els punts de vista dels nostres protagonistes, de manera ens posem dins de la seva ment i sabem per què actuen de la manera que ho fan. Prenen decisions que no són fàcils i reconec que algunes d’elles m’han desesperat. No entenia com la Kestrel es deixava manipular per una persona tan malvada com l’emperador i no fos capaç de demanar ajuda a qui més s’estimava, tot per intentar impedir una nova guerra que a cada pas que feia esdevenia més inevitable. L’Arin m’ha tornat a enamorar, ara com a líder d’Herran, vetllant pel seu poble i interessant-se també pel benestar de la Kestrel. Tenia ganes de cridar-los perquè reaccionessin i recapacitessin. No eren conscients del mal que s’autoinfligien. He trobat interessant veure l’evolució dels personatges, especialment de la Kestrel que sempre ha sentit una gran admiració pel seu pare i per les seves victòries a la guerra, però ara és conscient de les conseqüències dels seus actes perquè el fi no justifica els mitjans i comença a dubtar de les veritables raons que motiven les accions de l’emperador i no té clar que ella vulgui formar part d’aquest futur que ell ha previst.

Des del primer capítol podem copsar la tensió que es respira en l’ambient de palau. Els secrets, enganys, traïcions i girs inesperats seran el focus d’atenció de la trama. Potser no hi ha tanta acció com en la primera novel·la però sí molta intensitat que fa que costi molt deixar la lectura perquè cada dos per tres tenim una nova sorpresa inesperada que et deixa amb la boca oberta. Els diàlegs són molt bons i també la manera com l’autora lliga tota la trama perquè fets que passen al principi i que no els hi veus importància després al final tornen a aparèixer i aquests elements estan lligats amb el desenvolupament de la història. Tot està connectat i m’ha encantat rescatar escenes del primer llibre que aquí prenen importància i n’entenem el significat.

En definitiva, El crimen del ganador  és una magnífica i impactant continuació de la trilogia del ganador, que ha sabut mantenir a la perfecció el llistó ben alt de les intrigues que conformen la trama, amb uns personatges molt ben perfilats, excel·lent ambientació, bon ritme, grans diàlegs i un final d’autèntic infart, que et deixa amb ganes de molt més. 

VALORACIÓ: 4/5 ✪✪✪✪✩