Autora: Katja Millay
Editorial: Plataforma Neo
Pàgines: 456
SINOPSIS:
L'antiga noia prodigi del piano Nastya Kasnikov només vol dues coses: acabar l'institut sense que ningú conegui el seu passat i aconseguir que el noi que li ho va prendre tot -la seva identitat, el seu esperit, les seves ganes de viure- pagui pel que va fer.
La història del Josh Bennett no és cap secret. Cada persona a qui ha estimat li ha estat arrencada de la seva vida, i als disset anys no li queda ningú. Ara l'únic que vol és estar sol. I sembla que la gent comprèn que no necessita companyia.
Tothom excepte la Nastya, la misteriosa noia nova de l'institut, que a poc a poc s'anirà acostant a ell. Però com més arriba a conèixer-la el Josh, més gran és l'enigma. A mesura que la seva relació s'intensifica, les preguntes sense resposta surten a la llum i ell comença a preguntar-se si algun cop sabrà qui és la Nastya en realitat, o fins i tot si vol descobrir-ho.
L'antiga noia prodigi del piano Nastya Kasnikov només vol dues coses: acabar l'institut sense que ningú conegui el seu passat i aconseguir que el noi que li ho va prendre tot -la seva identitat, el seu esperit, les seves ganes de viure- pagui pel que va fer.
La història del Josh Bennett no és cap secret. Cada persona a qui ha estimat li ha estat arrencada de la seva vida, i als disset anys no li queda ningú. Ara l'únic que vol és estar sol. I sembla que la gent comprèn que no necessita companyia.
Tothom excepte la Nastya, la misteriosa noia nova de l'institut, que a poc a poc s'anirà acostant a ell. Però com més arriba a conèixer-la el Josh, més gran és l'enigma. A mesura que la seva relació s'intensifica, les preguntes sense resposta surten a la llum i ell comença a preguntar-se si algun cop sabrà qui és la Nastya en realitat, o fins i tot si vol descobrir-ho.
El mar de la
tranquilidad és un llibre
dramàtic però alhora molt emotiu, del qual n’havia llegit molt bones ressenyes.
Tracta d’una manera molt sensible la història d’amor i de superació personal de
dos personatges destrossats interiorment que, després de patir situacions molt
doloroses, intenten recuperar-se i continuar amb la seva vida. La veritat és
que la lectura d’aquesta novel·la ha resultat ser una grata sorpresa i és més
que recomanable.
La història comença quan la Nastya Kashnikov, una
adolescent que ha viscut una situació traumàtica en el passat, marxa de casa a
viure amb la seva tieta Margot i es matricula a un nou institut a Florida on
ningú la coneix. El que ens crida més l’atenció, ja d’entrada, és que la Nastya
no diu res, no parla des de fa més d’1 any. Vesteix sempre de negre, d’una
manera provocativa i duu la cara plena de maquillatge com si volgués amagar-se darrere
d’una màscara. Malgrat que ella no es relaciona amb ningú, sent curiositat per
un noi solitari a qui durant l’hora d’esbarjo cap company de classe no se li
acosta, com si al seu voltant hi hagués un camp de força que ho impedís. Ell és
el Josh Bennet i, darrera d’aquesta etiqueta d’antisocial, s’hi amaga una
història ben trista que l’ha marcat profundament de manera que ha perdut la fe
i l’esperança de viure una vida feliç.
La casualitat farà que una nit aquestes dues ànimes
destrossades es trobin al garatge del Josh, on ell hi té muntat un taller de
fusteria. Construir mobles de fusta és alhora la seva passió i una distracció del
seu monòton dia a dia. Al principi no se suporten i s’incomoden, però a mesura
que van interactuant i es van tolerant, sorgeix entre ells una relació molt
especial, que els acosta fins a esdevenir amics i confidents. De mica en mica, començaran
a despertar-se sentiments en el seu interior, sentiments que ells no creien
possible.
Els dos personatges principals, la Nastya i el
Josh, són els que narren la història, cadascú des del seu punt de vista. Ells dos
són els puntals sobre els que se sosté la novel·la. Són dos protagonistes molt
forts, d’una gran profunditat, amb unes personalitats molt desenvolupades,
summament realistes i tractats d’una manera molt delicada per part de l’autora.
A mesura que avança la història, anem coneixent la complexa personalitat del
Josh i la Nastya i entenem per què es comporten d’aquesta manera. Tots dos
arrosseguen forts traumes, tot i que el passat de la Nastya és un secret que es
va desvetllant molt a poc a poc. Es manté la intriga fins ben entrada la segona
part del llibre. Els dos protagonistes m’han semblat el millor de la història
per la manera com es relacionen i evolucionen. Units per la soledat, la tristesa
i el dolor, el Josh i la Nastya maduren junts, s’ajuden mútuament, es recolzen,
es fan més forts i intenten trobar el seu propi mar de la Tranquil·litat. El
mar de la Tranquil·litat, que dona títol a la novel·la, és el mar de la Lluna,
que evoca un lloc calmat i silenciós on poder descansar, trobar la felicitat i
viure en pau. Els nostres protagonistes busquen aquest lloc al món, busquen la
seva llar, que els permeti curar-se les ferides internes, recompondre’s i mirar
cap un futur esperançador.
En definitiva, El mar de la tranqulidad és una novel·la sobre les segones oportunitats, realista, dura, que tracta temes especialment crus i punyents, com la mort, l'odi, el dolor i la solitud. és una hitòria d'amor atípica, trista però preciosa al mateix temps, protagonitzada per dues persones trencades a trossos pel dolor, que es troben enmig de la foscor i busquen un raig d'esperança que les ajudi a superar el passat i encarar un futur millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada