Glines, Abbi - El chico malo

Títol: El chico malo
Autora: Abbi Glines
Sèrie: The Vincent boys #1
Editorial: Destino
Pàgines: 284

SINOPSIS:  
"En Beau era el noi dolent de la ciutat i jo la noia bona. Se suposava que no havia de passar".

Beau Vincent és maleducat i perillós, el típic noi dolent. Llavors, per què la bona de l'Ashton, que té en Sawyer al xicot perfecte, no pot evitar sentir-se irresistiblement atreta per ell?
Atreveix-te a sentir el costat rebel de l'amor.

OPINIÓ PERSONAL:  

El chico malo és una novel·la que ha complert amb les meves expectatives. La història m’ha agradat, m’ha atrapat, m’ha entretingut i m’ha fet passar una bona estona llegint.

L’Ashton i els cosins Beau i Sawyer han estat amics inseparables des de la infància. El Beau  i l’Ashton eren els més entremaliats i els que sempre es ficaven en embolics; en canvi, el Sawyer era la tranquil·litat personificada i qui els rescatava i solucionava els seus problemes. Tots tres estaven molt units fins que es fan grans.

A partir de llavors les coses canvien. El Beau pensava que l’Ashton, la seva fidel amiga i confident, estaria sempre al seu costat fins que el seu cosí Sawyer i ella comencen a sortir junts i ell, impotent, l’únic que pot fer és apartar-se per no interferir en la seva relació, però no pot evitar observar-la i sentir un dolor amarg al cor quan la veu en braços del seu cosí. En el moment en què veu que es fan un petó, el Beau trenca la relació d’amistat amb l’Ashton, que es converteix en la xicota bona del noi perfecte. El Sawyer i l’Ashton durant anys esdevenen la parella ideal del poble, però de portes endins no tot és tan perfecte com sembla als ulls de la gent.

Així és que quan, durant l’estiu que el seu xicot Sawyer és de vacances fora del poble, l’Ashton decideix recuperar l’amistat que l’unia amb el Beau, que ara té molt mala reputació perquè sempre es fica en problemes. La seva amistat amb el noi dolent va prenent força i vells sentiments, que ella considerava enterrats, van aflorant i tots dos es van enamorant, però aleshores la relació entre ells dos es complica quan el Sawyer torna al poble.

El llibre està narrat des del punt de vista dels dos protagonistes, el Beau i l’Ashton, la qual cosa m’agrada perquè ens permet saber què pensa cada personatge en la mateixa escena i he de reconèixer que la part explicada pel Beau ha estat el millor de la novel·la. Darrere l’aparença de tipus dur i solitari, el Beau és un noi amb un cor tendre i generós, que ha tingut una vida difícil. Ell és un personatge que a mesura que et deixa entrar al seu cap per mostrar-te els seus pensaments i t’obre el cor per descobrir el seus sentiments, t’enamora completament; d’altra banda, l’Ashton és una noia amb qui no he simpatitzat gaire perquè, malgrat que és conscient que al costat del Sawyer està vivint una mentida sent la noia bona i perfecta que tothom espera d’ella, no té les idees clares i no és capaç de lluitar amb dents i ungles per l’única persona que realment l’estima per com és ella en realitat i no per com se suposa que ha de ser i comportar-se. No l’he arribat a comprendre. Les seves contínues divagacions i canvis d’opinió per decidir amb quin dels dos nois volia estar em desesperaven. Per una banda, està enamorada del Beau perquè quan està amb ell, pot ser ella mateixa sense necessitat de fingir ni de preocupar-se del que puguin dir els altres perquè ella és feliç, però per l’altre costat, no vol perdre el Sawyer, l’estabilitat que ell li dona i de cap manera no vol ser la responsable d’originar una crisi familiar. Per mi, a l’Ashton li ha faltat valentia i determinació per lluitar per la persona que realment estima.

M’ha agradat molt la manera com l’autora ha sabut conduir la relació entre tots tres. Ni el Beau és un noi tan dolent com sembla ni el Sawyer és tan perfecte com aparenta ser. Malgrat que es tracta d’una història senzilla amb algun tòpic, no hi falten algunes sorpreses, que ens mantindran enganxats a la trama.

En resum, El chico malo és una lectura breu, addictiva i amena, que ens relata la història d’amor entre dos personatges que estan fets l’un per l’altre amb les seves imperfeccions, que els fan especials i ens ensenya com d’important és ser un mateix sense pretendre ser algú diferent que no ets i que tampoc no vols ser. El final m’ha deixat contenta i amb ganes de saber com continua la història del Sawyer, qui espero que tingui el final que es mereix.

VALORACIÓ: 4/5 ✪✪✪✪✩