Abedi, Isabel - Isola

Títol: Isola
Autora: Isabel Abedi 
Editorial: Anaya
Pàgines: 288

SINOPSIS:
Un famós director de cinema escull a dotze joves per rodar la seva pròxima pel·lícula. Però aquesta pel·lícula serà una mena d'experiment en el qual els joves hauran d'anar-se'n a una illa de la costa brasilera vigilada per càmeres. El que en un principi comença sent una estada idíl·lica en la qual han de dur a terme el joc de l'assassí, va adquirint tonalitats més sagnants: un cadàver flota a l'aigua i una de les noies ha desaparegut. Del director de cinema ni rastre, i entre els participants la tensió va creixent. Dotze joves. Una illa deserta. Tres objectes que poden portar amb ells. I nombroses càmeres que els observen... "Podria haver sortit corrent. Encara avui torna sovint aquesta idea al meu cap. Podria haver-me allunyat del grup sense que ningú se n'adonés, va haver-hi prou ocasions per fer-ho. Però hauria canviat això alguna cosa? S'hauria suspès el projecte? S'hauria evitat el vessament de sang? No té cap sentit fer-se aquestes preguntes, ho sé. Però les preguntes no ho saben. Elles arriben sense avisar, sense informar-se abans de si ho fan en el moment adequat". Isola, una fascinant història d'amor, un emocionant thriller i un joc psicològic de primera classe.

OPINIÓ PERSONAL:

Aquest llibre és una espectacular combinació de misteri, joc psicològic i una mica de romanticisme. M’ha encantat! És un llibre addictiu que no pots deixar; me l’he llegit en només dos dies. La història m’ha atrapat des de principi a fi i no podia parar de llegir perquè volia saber qui era que movia els fils en tot aquest entramat tan ben elaborat i per quin motiu havia orquestrat aquesta brillant posada en escena amb uns personatges que en principi no tenien res en comú. 

L’argument és força original: 12 joves (6 nois i 6 noies) són enviats a una illa deserta del Brasil, anomenada Isola, per participar com a actors en una pel·lícula dirigida per un prestigiós director de cine alemany. Els joves, que no es coneixen entre si, utilitzen pseudònims i cadascun d’ells s’ha pogut endur tres objectes personals. Aquesta illa abans albergava una presó i per aquest motiu està totalment vigilada per càmeres i micròfons, que gravaran tots els moviments dels nostres protagonistes. Un cop arribin a l’illa, on es trobaran aïllats del món, sense mòbils, ni televisió, ni ràdio ni internet, se’ls plantejarà un joc aparentment innocent en què un d’ells és un “assassí” i la resta són les “víctimes”. Només hi ha tres normes que han de complir: res de drogues, ni sexe, ni violència. Així doncs, el que comença sent una pel·lícula-experiment passa a ser un complicat joc psicològic i mental on ningú no sap qui és “l’assassí” i on tothom sospita de tothom. 

Aquesta història és una barreja entre Gran hermano per la incansable i fèrria vigilància a què estan sotmesos els actors i Els deu negrets, d’Agatha Christie, novel·la en la qual van desapareixent els personatges sabent que qualssevol pot ser el titellaire que mou els fils i que disposa el terreny de joc estratègicament com si de les peces d’un tauler d’escacs es tractés. 

La novel·la està narrada en primera persona des del punt de vista de la Vera, que és la nostra protagonista principal, tot i que a l’inici d’alguns capítols hi ha escenes narrades en tercera persona per un personatge desconegut, que observa atentament els protagonistes i fins al final del llibre no se’ns desvetllarà la seva identitat.

La Vera és una noia tímida, reservada i introvertida, que gairebé no es relaciona amb la resta del grup. Entre ella i el solitari Solo, un altre personatge important, sorgeix una espècie de química, construïda a base de mirades, silencis, emocions a flor de pell i sentiments no expressats. Ella és molt humana, amb les seves pors i inseguretats; no és una heroïna, és una noia normal, amb qui és fàcil connectar-hi i sentir-s’hi identificat.

És una trama molt ben construïda, que avança a un ritme trepidant i vertiginós. Et manté alerta en tot moment, prestant atenció als detalls més insignificants per trobar les pistes més recòndites, que t’encaminin a esbrinar quin és el gran misteri que amaga Isola. A mesura que el llibre avança, la intriga no només es manté sinó que va en augment, l’ambient es torna tens, gairebé no et deixa respirar, tens un nus a l’estómac, desconfies de tots els personatges i les teves sospites es passegen de l’un a l’altre sense acabar d’encertar qui és el responsable que hi ha al darrere de tot plegat. A tot això se li ha de sumar un desenllaç sorprenent que et deixa amb la boca oberta. Realment m’ha encantat el final perquè ha estat tan imprevisible i alhora tan real que fa que la història tingui encara més força i sigui més creïble. L’única cosa que he trobat a falta és que m’hauria agradat saber més sobre la vida dels primers personatges que abandonen l'illa. 

Isola és un llibre que m'ha atrapat completament des del principi i fins que no he arribat a l'última pàgina no l'he pogut deixar. Estava massa intrigada, abduïda per la història i tenia la necessitat de continuar llegint per descobrir què passaria. En definitiva, és un llibre diferent, entretingut i molt ben escrit que et fa passar una bona estona llegint i intentant endevinar quins són els secrets que guarda aquesta illa misteriosa. 

VALORACIÓ: 5/5 ✪✪✪✪✪