Bailey, Alison G. - Perfect

Títol: Perfect
Autora: Alison G. Bailey
Sèrie: -
Editorial: Planeta
Pàgines: 464

SINOPSIS:

"He estat insegura de moltes coses a la vida, excepte de l'amor que sempre he sentit per ell. El meu cor li ha pertangut durant cada segon de cada dia que he passat sobre la faç de la Terra." 
Van néixer amb un minut de diferència i són inseparables des de petits. L'Amanda i el Noah són ànimes bessones, però necessitaran temps i enfrontar-se a un terrible cop per adonar-se que el que importa és el present. 

OPINIÓ PERSONAL: 

Perfect és una novel·la que em va cridar l’atenció per la seva preciosa portada, la sinopsis i la bona puntuació que tenia a Goodreads. Darrere de tot això hi trobem una commovedora i entranyable història d’amistat-amor-gelosia amb tocs de drama que et fa patir molt però que també aconsegueix arrencar-te un somriure. He de dir que tenia moltes expectatives amb aquesta lectura i l’autora ha aconseguit sorprendre’m positivament, molt més del que m’imaginava.

Aquesta novel·la narra la història de l’Amanda Kelly i el Noah Steward. Ells van néixer amb un minut de diferència i des de llavors, gràcies al fet que les seves mares eren amigues, ells també des de petits esdevenen amics inseparables. A mesura que es fan grans, s’adonen que allò que hi ha entre ells ja no és una simple amistat, sinó que hi ha alguna cosa més. Un Noah adolescent confessa que sempre ha estat enamorat de l’Amanda i vol que sigui la seva xicota, però l’Amada, tot i que també se l’estima molt i sent el mateix que ell, no està segura de donar aquest pas. L’Amanda té por que, si la seva relació de parella fracassa, perdin l’amistat que ara els uneix, una amistat que ella considera molt valuosa i no es vol arriscar.

M’ha agradat veure com evoluciona la seva relació al llarg dels anys, com l’estimació i amistat que tenen dos nens petits canvia més endavant quan comencen de manera natural a sentir-se atrets l’un per l’altre. L’Amanda és una noia molt sensible, insegura i dependent del Noah, que no es considera prou bona o perfecta per a ell, pensa que ho espatllarà tot i no el vol perdre perquè l’estima massa. Ella s’infravalora constantment, es nega la seva pròpia felicitat i com que la relació amorosa entre la seva germana gran amb el seu millor amic no va acabar gens bé, ella tem que li pugui passar el mateix amb el Noah i per més dolor que senti quan el veu en braços d’una altra noia pensa que és millor no perdre la seva amistat tan especial.

A partir d’aquí la seva relació es torna un estira i arronsa constant entre retrets de l’Amanda perquè el Noah sempre està embolicat amb noies guapes que ella considera superficials i crítiques per part del Noah perquè l’Amanda busca també altres nois per substituir el buit que ha deixat el Noah. La veritat és que aquests comportaments possessius i de gelosia m’han resultat força infantils, pesats i repetitius perquè succeeix massa cops al llarg de la novel·la. És com aquell que no viu ni tampoc deixa viure. Hi ha hagut molts moments en què m’he enfadat amb els protagonistes perquè feien el contrari del que els deia el cor i aquesta por a obrir el teu cor a la persona que estimes l’he trobat del tot irracional.

A principi m’ha semblat que la relació entre els dos protagonistes fregava la línia de ser catalogada com una relació tòxica perquè contínuament es feien mal tot i estimar-se amb bogeria, però trobem en el llibre una segona part, que per a res no me l’esperava i que m’ha sorprès i encantat aquest gir argumental, i és aquí on hem pogut copsar la maduresa dels dos personatges i com la seva relació esdevenia sana i plena d’amor incondicional. En aquest punt trobem un personatge, Dalton, que per a mi ha estat molt important. Les poques escenes en què ha aparegut ha brillat amb llum pròpia i m’ha robat el cor. Gràcies a ell, l’Amanda pren una decisió molt rellevant que marcarà la seva vida i a partir d’aquí trobem una Amanda valenta amb ganes de lluitar pel què vol i de superar la difícil batalla que la vida li lliura.

Hi ha una frase del Dalton dirigida a l’Amanda que diu el següent: “Ah, pequeño saltamontes, la perfección es un ilusión alimentada por nuestras inseguridades.” 

I una altra de l’Amanda que és prou significativa: “Ahora sé que lo único perfecto es el presente porque en él respiramos, nos movemos, amamos y sentimos, y podemos decirles a las personas que están en nuestra vida lo que significan para nosotros.” 

L’autora aconsegueix fer-nos emocionar amb aquesta novel·la i especialment amb el seu final d’infart, mantenint la tensió fins al final. He patit molt amb les últimes pàgines del llibre però ha valgut la pena perquè és molt entranyable i commovedor.

En definitiva, Perfect  és una novel·la realista i intensa que m’ha mantingut enganxada a la lectura gairebé des del principi. És un reflex de la vida mateixa, on els protagonistes cometen errors, ho saben reconèixer, demanen perdó i sobretot lluiten contra vent i marea per assolir aquest amor que tots desitgem i ens mereixem.

VALORACIÓ: 5/5 ✪✪✪✪✪