Autora: Jandy Nelson
Editorial: Everest
Pàgines: 352
SINOPSIS:
Lennie Walker, de disset anys, lectora empedreïda i fanàtica de la música, és segon clarinet de la banda del seu institut. Viu, amb el seu oncle i la seva àvia, feliç i sense contratemps a l'ombra de Bailey, la seva impetuosa germana gran. Però quan Bailey mor sobtadament, Lennie es converteix en protagonista de la seva pròpia vida ... I, encara que mai havia sortit amb cap noi, de sobte es troba intentant compatibilitzar a dos.
La veritat és que, encara que m’ha agradat el llibre, m’esperava més de la història perquè havia llegit opinions molt bones. És una novel·la senzilla, preciosa i trista, però molt ben explicada, amb optimisme i tendresa, que tracta de la superació del dolor i del buit que provoca la mort d’un ésser estimat molt proper. M’ha recordat vagament la novel·la Postdata: t’estimo, per la forma delicada com l’autora afronta la pèrdua i pel missatge tan positiu que transmet al lector, ja que quan la vida et tanca una porta l’esperança t’obre una finestra.
Els personatges són molt realistes. La protagonista, Lennie, és una noia introvertida, que pateix un gran dolor, incapaç d’afrontar els canvis, es mostra perduda sense la seva germana, en qui es recolzava molt, desconsolada i insegura amb les decisions que ha de prendre i en com l’afectaran.
El Joe Fontaine és un noi adorable i encantador, sempre està feliç, toca la trompeta i sap contagiar aquesta alegria a la Lennie, a qui ajuda a tirar endavant amb la seva vida. De mica en mica comença a formar part del seu dia a dia i a poc a poc es van fent inseparables i es van enamorant.
El Toby Shawn és el nòvio de la difunta germana de la protagonista. Junts intenten superar les penes i comparteixen el dolor per la seva pèrdua, cosa que els fa estar més units perquè es comprenen mútuament i sense voler sorgeixen entre ells uns sentiments que no s’esperaven.
Una cosa que vull ressaltar i que m’ha agradat molt són les notes que la protagonista escriu sobre els seus records i sentiments als tovallons de paper, a les fulles dels arbres, en trossos de paper, en paperets de caramels, a qualsevol lloc, i que els trobem just a l’inici de cada capítol. Hi trobem frases tan maques i reflexions tan sinceres i commovedores que et fan posar la pell de gallina.
El final ha estat l'adequat, tot i que m'ha fet patir una mica. En general, és una bonica història d'amor i de superació personal davant les desgràcies de la vida, narrada amb una prosa intel·ligent, amena i elegant, que té un bon transfons amb moments melancòlics que et fan emocionar i moments molt dolços que et fan somriure. És molt recomanable ja que no et deixarà indiferent.
✪
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada